Des de pobles amb carrers estrets i forts pendents fins a ciutats amb grans avingudes i voreres amples; des de les zones industrials dels entorns metropolitans fins als centres de vianants i zones residencials, els pobles i les ciutats presenten una varietat de paisatges i morfologies que fan necessari adaptar les estratègies de neteja de la via pública a les condicions de l’entorn en què s’ha de desenvolupar l’activitat. L’elecció del conjunt d’eines adequades per a cada cas serà clau per aconseguir un bon rendiment en el treball i una neteja efectiva.
La neteja de les vies públiques s’ha convertit en un dels principals desafiaments en el manteniment urbà durant les darreres dècades. Els responsables de la neteja urbana, ajuntaments i empreses concessionàries, s’enfronten a reptes de diversa índole. D’una banda, han de satisfer uns usuaris cada vegada més exigents, que desitgen uns carrers nets i un servei de neteja que no generi molèsties en forma de soroll, pols o afectacions a la mobilitat d’automòbils i vianants. D’altra banda, han d’assegurar unes òptimes condicions de treball per als operaris de neteja, que han de realitzar durant diverses hores una feina que requereix esforç físic i que s’ha de minimitzar al màxim. Tot això sota la pressió de la recerca constant de la millora contínua.
En aquest context, l’elecció de l’estratègia de neteja que s’ha d’utilitzar en cada entorn és clau per aconseguir un resultat òptim. L’estratègia escollida pot variar d’un municipi a un altre i, sovint, també en diferents zones dins d’un mateix centre urbà, i exigirà l’ús d’unes eines específiques. Aquestes eines, a més, poden variar si afegim a l’equació el pes dels costums i tradicions que fan que una mateixa estratègia de neteja es pugui realitzar amb eines diferents en diferents zones geogràfiques.
Tot això fa que els proveïdors especialitzats en el subministrament d’eines per a la neteja viària hagin de presentar amplis catàlegs amb múltiples opcions d’eines perquè cada usuari pugui trobar la solució que necessita.
Operacions en el procediment de neteja
L’eliminació dels residus de la via pública consta de 3 operacions principals:
1- Aglomeració: Consisteix en l’amuntegament dels residus escampats per la via pública en petites piles llestes per ser recollides. Sol fer-se amb una escombra, raspall o similar.
2- Recollida: Les piles de residus realitzades durant el pas anterior s’han de recollir per retirar-les de la via pública. Sol fer-se amb un recollidor, pala o cabàs, entre altres possibilitats.
3- Acumulació: Cal un receptacle on abocar i acumular els residus recollits en el pas anterior per deixar l’eina preparada per a una nova operació de recollida de la següent pila de residus.
Estratègies de neteja
Les tres operacions detallades en l’apartat anterior es poden realitzar amb diferents configuracions d’eines, atorgant cadascuna d’elles uns avantatges i inconvenients respecte a les altres que definiran en quins àmbits i situacions són aconsellables i en quins és millor optar per altres opcions. El més habitual és que una estratègia òptima de neteja inclogui diverses opcions combinades per obtenir el millor resultat.
Vegem de manera detallada algunes de les configuracions més utilitzades, amb les seves variants i possibilitats de millora.
Escombriaire lleuger
Aquesta és una de les configuracions més simples en què l’escombriaire només porta 2 eines, una a cada mà, que són l’escobilló i el cabàs.
La aglomeración se hace con el escobijo, que al ser una herramiente muy ligera y con el mango corto, es muy manejable y fácil de llevar.
Tant la recollida com l’acumulació de residus es realitza amb una única eina, el cabàs. A causa de la seva flexibilitat, el cabàs s’adapta a la superfície del terra permetent que, impulsant la pila de residus amb l’escobilló, aquesta s’introdueixi amb facilitat dins del cabàs. Al seu torn, la gran capacitat del cabàs (60 litres amb les nanses tancades) fa que aquest pugui acumular una certa quantitat de residus provinents de diferents operacions de recollida.
A tenir en compte:
Aquesta opció dota l’operari d’una alta mobilitat, especialment quan hi ha obstacles a la via (escales, vorades, zones sense asfalt…) o en àrees amb elevada concentració de persones (zones comercials, festes i esdeveniments…).
Existeix l’inconvenient que el cabàs no s’ha de carregar gaire per evitar que l’operari hagi de carregar amb massa pes, cosa que en redueix l’autonomia. Tanmateix, aquest problema es resol mitjançant l’ús d’un petit camió base que, alhora que fa la funció de desplaçar un grup d’operaris d’una zona a una altra, disposi d’una zona de càrrega en la qual els operaris poden anar buidant els cabassos quan hi acumulen massa pes. Una altra opció vàlida, quan es donen les condicions, és establir un acord amb l’empresa que realitza el servei de recollida de residus al municipi (si és diferent) perquè els operaris puguin abocar els cabassos als contenidors de la fracció corresponent a la via pública.
També cal considerar que l’escobilló és una eina petita, per la qual cosa aquest sistema per si sol no serà adequat com a opció inicial per a superfícies molt grans amb alta densitat de residus, però sí que pot ser una opció per fer un bon acabat després d’una primera neteja mitjançant un altre sistema.
Eines:
Aglomeració: Escobillons EM-300V, EM-350V, EM-370 i EM-400
Recollida i acumulació: Cabàs amb nanses metàl·liques o de cuir amb opcions de 2 o 3 nanses i colors gris o taronja com les referències 090001, 090012 o 090003 entre altres.
Millores i alternatives:
L’inconvenient del pes del cabàs es pot solucionar amb l’ús del carro lleuger portacabassos CI-100, que servirà perquè l’operari no hagi de sostenir el cabàs durant els seus desplaçaments mentre no el fa servir.
També es poden utilitzar com a alternativa al cabàs el recollidor basculant amb rodes amb capacitat de 33 litres o l’aro rectangular amb una bossa d’escombraries per acumular els residus.
Alguns operaris prefereixen realitzar aquesta modalitat amb una escombra llarga, com l’EM-500, l’EM-500S o l’EM-460, per exemple, per aconseguir una amplada d’escombrada més gran.
Brigada mixta
En aquest cas, un grup d’escombriaires (habitualment 2 o més) amb escombres de gran amplada d’escombrada avancen per cadascuna de les 2 voreres o costats del carrer escombrant tots els residus des dels laterals cap a la part central del carrer, per on circula una escombradora automàtica que va recollint i acumulant els residus.
A tenir en compte:
Este sistema permite un avance rápido y por lo tanto un rendimiento elevado, aunque difícilmente será tan profundo como otras opciones y pueden quedar pequeños residuos en zonas poco accesibles. Esto hace que sea recomendable cuando es necesaria una rápida acción en calles muy sucias, como por ejemplo durante la caída de las hojas, después de una fuerte ventada, después de fiestas mayores u otros eventos multitudinarios, etc…
Un dels principals inconvenients són les afectacions al trànsit rodat, que fan que en zones amb elevat trànsit no es pugui realitzar en hores diürnes d’alta activitat.
Eines:
– Aglomeració: es fa mitjançant escombres de gran amplada d’escombrada i mànec llarg que permetin moure gran quantitat de residus cap al centre del carrer. Tradicionalment es podia fer amb escombres de bambú o bruc, tot i que actualment existeixen eines amb molta més durabilitat com les escombres de la família BRU-PLAST o els encara més moderns raspalls de la família RM, molt lleugers i amb una amplada d’escombrada òptima.
– Recollida i acumulació: En aquest cas, no s’utilitza cap eina manual, sinó que la recollida i acumulació es fa amb l’escombradora automàtica.
Millores i alternatives:
Aquest sistema no es pot aplicar a les zones que queden més allunyades d’una calçada per on pugui circular l’escombradora, per la qual cosa caldrà considerar complementar-lo amb altres, com el de l’escombriaire lleuger, que cobreixin aquestes àrees o utilitzar variants en què la recollida i acumulació es faci per altres mitjans.
Escombriaire amb carro
Aquest és un dels sistemes més utilitzats, especialment en pobles i ciutats petites i mitjanes per la seva versatilitat, ja que dota l’operari d’una gran autonomia sense necessitat de vehicles de suport i li permet tenir disponible una gran varietat d’eines per triar la més indicada en cada cas.
A més, l’operari disposa d’espai d’emmagatzematge per a altres estris a les caixes portaobjectes del carro, on, per exemple, pot portar rotlles de bosses d’escombraries, de manera que, mentre realitza les seves tasques d’escombrada, pot també retirar les bosses plenes de les papereres urbanes i substituir-les per noves bosses buides.
L’operari, a més, agraeix la comoditat de disposar al carro d’un lloc segur per guardar els seus estris personals i poder així treballar lliure d’aquestes càrregues.
A tenir en compte:
Existeix una àmplia varietat de models de carros, per la qual cosa caldrà fer l’elecció adequada en cada cas. Hi ha carros d’un sol si (cub o contenidor), que són l’elecció bàsica i amb capacitat d’entre 95 i 120 litres. Pertanyen a aquest grup el simple i pràctic model BI-100B i els còmodes i versàtils BI-100 i DI-120, entre d’altres.
Altres models poden contenir 2 cubs/contenidors per acumular els residus, assolint així capacitats d’emmagatzematge d’entre 190 i 240 litres, com els models BI-200P, BI-200 i DI-240.
El model DI-260 permet la separació dels residus en 4 fraccions diferents, de manera que la separació dels residus es pot fer ja des de l’origen per facilitar-ne el reciclatge.
El modelo CI-100, ya mencionado anteriormente, puede utilizarse también para este sistema de barrido, ya que dispone también de anclajes para sostener varias herramientas de limpieza.
Eines:
Aglomeració: Existeix una àmplia varietat d’opcions, però les més utilitzades són escombres planes de gran mida i durabilitat com l’EM-500, l’EM-500S i l’EM-460 o bé raspalls com el barrendero 500 o el barrendero 520.
– Recollida: Es fa habitualment amb recollidors professionals, com el tan utilitzat PRO o el gran XXL, o amb una pala lleugera com la pala mitjana d’alumini.
Acumulació: els residus s’acumulen als cubs o contenidors dels carros, ja sigui el de 95 litres, el de 120 o el de 65 segons el model de carro, o al cabàs en el cas del carro CI-100.
A més, al carro es poden portar altres eines com rasclets, pinces o d’altres, que permetran a l’operari realitzar tasques addicionals.
Millores i alternatives:
En aquells nuclis urbans amb carrers amb pendents pronunciades o en què els operaris han de recórrer llargues distàncies amb els seus carros, la utilització de carros amb ajuda elèctrica a la propulsió, com l’eDI-100, és de molta utilitat.
Vehicles amb propulsió elèctrica com el tricicle BRAVO 3 són un pas més per aconseguir el major radi d’acció per a l’operari.
Recollida amb pinces
Aquest és un sistema de neteja particular en què l’operari recull els residus, un a un, amb una pinça prènsil i els diposita en un cabàs o en una bossa d’escombraries que sol portar un element que la manté sempre oberta per facilitar l’operació.
A tenir en compte:
En zones dures, com carrers del centre urbà, el manteniment d’un espai net requereix la retirada de tots els residus, fins i tot dels de mida petita. Aquests poden presentar-se en nombre molt elevat en una petita àrea, per la qual cosa recollir-los un a un amb aquest sistema no és viable. En aquest cas, aquest sistema es pot utilitzar combinat amb un altre que inclogui l’escombrada amb escombra quan hi hagi residus de cert volum (com llaunes, gots de plàstic, etc.) dispersos per la zona. La recollida amb pinces se centraria en la recol·lecció d’aquests residus voluminosos, mentre que l’escombrada amb escombra retiraria els més petits i nombrosos. Així, aquesta estratègia seria molt útil, per exemple, després d’un acte festiu a la via pública, en zones de molta afluència turística, etc.
Tanmateix, on aquest sistema mostra totes les seves virtuts és en la neteja de zones naturals o naturalitzades amb superfície tova com parcs, jardins, platges, vorals de carreteres i altres vies interurbanes. En aquestes zones, l’exigència amb residus de mida petita és menor (de fet molts d’ells com sorra, pols, pedres, restes vegetals, etc. formen part de l’entorn) i la neteja s’ha de centrar en la recollida dels residus d’origen antropogènic de cert volum per mantenir l’aspecte natural de l’entorn. Això, sumat al fet que el sòl sorrenc o vegetal fa que la neteja mitjançant escombrada no sigui practicable, converteix la recollida amb pinces en el sistema ideal.
Eines:
– Aglomeració: En aquest sistema no es realitza aglomeració, ja que els residus es recullen individualment.
– Recollida: Es fa mitjançant eines com la pinça I, la pinça II o la pinça VI econòmica i també existeix l’opció de recollir mitjançant un punxó.
Acumulació: Els residus s’acumulen en un cabàs o en una bossa d’escombraries que es manté oberta mitjançant un aro rodó o rectangular que disposa d’una nansa ergonòmica que fa la feina molt més còmoda.
Millores i alternatives:
Per a residus especialment voluminosos i pesants, és de molta utilitat el model pinça V.
La pinça IV és especialment útil en la neteja de platges, combinada amb l’aro rodó com podeu veure en aquest document, però prometem escriure amb més detall sobre això pròximament!
En definitiva, com ja s’ha esmentat, una bona estratègia de neteja per a un municipi ha de respondre a tota la seva complexitat i variabilitat tant en els diferents espais com en el temps. Per tant, haurà d’utilitzar diferents sistemes com els esmentats o altres variants que l’enginy d’un bon responsable del servei pugui dissenyar, i haurà d’escollir el sistema o la combinació d’aquests més adequat en cada cas.